divendres, 1 de maig de 2015

Esclat primaveral



Ja fa algunes setmanes que la primavera esclata arreu. He fet un parell de sortides aquests dies i no he pogut estar-me de fotografiar aquest espectacle que la natura posa al nostre davant. A les vinyes els pàmpols ja verdegen, el mateix verd, amb mil matisos que s'imposa a qualsevol conreu -com diria el poeta. Les alzines també floreixen (sí, ho heu llegit bé: floreixen, en uns ramells de flors molt petites de color groc verdós anomenats aments), i al seu costat les estepes. I als marges hi ha un veritable festival: malves, borratges, sàlvies, plantatges, camamilles, margarides i unes flors de card violàcies precioses que no conec. No sé on mirar, o, més ben dit, no paro d'aturar-me aquí i allà, càmera en mà. Voldria capturar aquesta bellesa que es mostra sense saber-se, just a l'abast de la nostra mirada:




Avui he tornat a sortir i he seguit el camí que passa per sota del castell de Sant Martí Sarroca:




seguint la riera que travesso un i altre cop:

Després el camí s'enfila per anar a trobar l'ermita de Sant Joan de Lledó:

Pel camí m'he trobat la delicadíssima jonça:

                           

(per cert, he rectificat el nom -lli blau- pel de jonça gràcies a l'aportació de la M Roser, com podeu llegir als comentaris)


Al cap d'una estona he arribat al nucli de Can Grau:

Allà encara m'esperava una darrera sorpresa: una mena de flor seca que creix arran de terra:

Sanguinària blanca (?)  (Gènere Paronychia, Espècie Argentea o Capitata)
Des d'allà tot fa baixada un altre cop. M'enduc al pensament totes aquestes imatges, totes les sensacions d'una tarda esclatant que ara comparteixo amb vosaltres.



18 comentaris:

  1. Aquest esclat primaveral que expliques també l'he pogut comprovar avui, he vist cirerers que treuen les primeres cireres, verdes encara, i alguna que es va posant vermella ja. El bon temps ha arribat ja, es nota a l'ambient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hmmmm… cireres! És un dels plaers que ens arriben puntuals cada any a la cita. M'agrada poder menjar les fruites i verdures quan toca (no tot l'any, com passa sovint amb aquest comerç global). Cada temps té els seus regals. I saber esperar-los també els fa més plaents encara quan arriben.
      Bona primavera, Xexu!

      Elimina
  2. una primavera que esclata en mil formes i colors i floreixen arreu les flors i les esperances

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que amb el sol, i aquest paisatge tan bonic sembla que és més fàcil aixecar-se cada dia!

      Elimina
  3. Les darreres flors que has fotografiat són precioses, diria que molt "romàntiques".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi també em van captivar molt. Per això les vaig fotografiar. Ara sé que pertanyen al gènere Sanguinària (Paronychia). Hi ha dues espècies (Argentea o Capitata) però em sento incapaç de distingir-les.
      Llegint a l'enllaç he vist que també se les anomena Arrecades, arrecada de la mare de Déu perquè era costum que les noies les agafessin per penjar-se-les com una arrecada o un collaret (la teva hipòtesi, Helena, es confirma). El nom de sanguinària té a veure amb les seves virtuts medicinals, "per tancar ferides fresques, quan s'aplica aquesta planta triturada en forma de cataplasma" com es diu en un manuscrit àrab redactat cap al segle XI. Mira el que dóna una floreta trobada al camp!!!

      Elimina
  4. Amb el títol ho defineixes. Esclat primaveral. L'has explicat, fotogràficament perfectament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier! Venint de tu és tot un elogi. La veritat és que darrerament estic més estona fent fotos que anant en bici… No puc estar-me'n!

      Elimina
  5. Ostres! No havia vist mai les flors de la última foto... Espectaculars!

    Jo tampoc no puc deixar de mirar els marges....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acabo de penjar un enllaç al peu d'aquesta foto. N'he trobat la identificació! En el comentari a l'Helena hi he descrit alguns detalls d'aquestes flors tan curioses.

      Ara és un moment fantàstic per a anar a caminar. No saps on mirar: tot està preciós!

      Elimina
  6. Caram , un post primaveral fet per un ciclista que no sé quants quilòmetres deus haver fet, però segur que has tardat el doble de temps que caldria, perquè entre observar la natura i fer-ne fotos, segur que si has marxat al matí gairebé deus haver tornat just a temps per dinar...Realment miris on miris tot és un espectacle. També hi he estat al castell de Sant Martí de Sarroca.
    D'aquestes floretes blaves, quan era petita, en collíem un pom i ens les menjàvem, no saps com en són de dolces....Nosaltres en dèiem jonça!
    Petonets.

    M'ha agradat aquest muntatge de flor que van i venen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja… darrerament faig menys quilòmetres dels que voldria perquè m'aturo massa -o no- i llavors he de retallar la ruta per no arribar tard.

      D'això de la jonça, saps que tens tota la raó? Estava equivocat, les havia batejades com a lli blau però el teu comentari m'ha fet assegurar-me'n. De fet sí que semblen com un petit jonc les fulles… Ja he refet el text i, en justícia a la teva aportació, t'he esmentat. Gràcies!!

      Una abraçada primaveral, Roser.

      Elimina
    2. Gràcies, és que aquesta flor la tenia molt present, perquè ens la cruspiem, com que no teníem gaires llaminadures...
      Petonets.

      Elimina
    3. El proper dia que les vegi en provaré alguna, a veure què...

      Elimina
  7. Preciosa primavera i precioses fotos. Jo també he sortit avui i he gaudit de la tarongina amb el seu perfum que tot ho embolcallava i de les roselles.

    ResponElimina
  8. Preciós reportatge i magnífiques flors!!!! A la ciutat no podem gaudir tant de la primavera.

    Eulàlia Escolà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això els que estem a prop del camp ho compartim amb vosaltres!
      Una abraçada, Eulàlia!!

      Elimina