Permeteu-me parafrasejar la famosa frase del Capità Enciam (“Els
petits canvis són poderosos”) perquè crec que s’adiu perfectament al llibre que
us vull presentar.
Ja fa algun temps que em va caure a les mans i tenia pendent
parlar-ne. Com he dit abans he estat
desaparegut del blog de Rapsòdia, i aquest llibre ha hagut d’esperar
pacientment damunt la meva taula tot dient-me: què, parlaràs de mi o no? Doncs, som-hi!
Es tracta d’una obra agradable, no només pel seu contingut que ja
anuncia una lectura plaent, sinó també perquè està escrit amb ofici, per algú
que fa temps que posa mots un darrere l’altre (a diaris, llibres de poemes o
blogs…), i això es nota.
La idea bàsica seria que els petits plaers de la vida són els que
fan, de fet, la vida més plaent. Els “grans” plaers, o no duren, o són molt
difícils d’aconseguir. Potser per això val més la pena saber valorar els
“petits”: estan més al nostre abast i són, segurament, els que ens configuren
com a persones cada dia (juntament amb els petits dolors, però això pot ser
tema d’un altre llibre, oi Daniel?). I tanmateix, si no els assaborim, també se’ns
escapen:
“Aquells
moments corren com la moto que em portava de punta a punta de l’illa, com els
peixos de colors que no vaig poder fotografiar o com l’estel que algun dia vaig
enlairar per primera vegada. En un mot, són tan fugaços com l’aigua que flueix”.
(EL MAR)
És un llibre, doncs, que ens proposa acceptar la vida tal com ve.
Destil·la un hedonisme realista que
beu de la felicitat possible, no de la utòpica (que també és necessària!). I
quins són aquests plaers “reals”? Doncs, la migdiada, els mil i uns menjars que
assaborim, fullejar el diari, gaudir de la natura a petits glops (al riu, al
mar…), la cultura en lletra petita, o sigui, el cinema que veiem, la música que
escoltem, la poesia que llegim, el Barça de Guardiola… fins a 40 en queden uns quants!
I, parlant de poesia, s’ha de dir que es nota la mà del Daniel
poeta (autor de fins a set poemaris) en el to del llenguatge, en les metàfores
sinestèsiques (que barregen sensacions diverses):
“Fa olor de plantes, però
ara no sabria dir ben bé quines. Per sobre, el perfum més aviat fosc llisca per
les ribes del riu, amb un toc de menta flotant sobre les aigües tranquil·les” (EL
RIU)
en el fet d’acompanyar el text amb algun poema d’altri o propi
(intuïm que és d’ell quan diu “en paraules del poeta”). I no us penseu, no és
gens afectat o carregós, llegim els 40 petits textos amb la senzillesa amb què
han estat redactats:
“La meva veïna, la mare
de la Lili, sempre m’alegra els matins, perquè quan em llevo i vaig a la cuina
o al lavabo m’omple la galeria d’una flaire que em desperta de cop” (CUINAR)
I tot i que els plaers estan descrits des de la perspectiva
personal de l’autor, sovint són plaers col·lectius, compartits:
“El que a mi més m’agrada
és compartir una estona en família, un espai, un dia, un instant… Els aliments
semblen més bons, la beguda més fresca i els tovallons més eficaços. És la
sensació que em provoca sentir-me acompanyat de la gent que m’estima.” (FER UN
PÍCNIC)
Un llibre, doncs, per a llegir a petits glops. Mentre assaborim
els nostres propis plaers de cada dia i aprenem a valorar-los. En els temps que
corren no és poca cosa.
Bona feina, Daniel!
