divendres, 24 de juny de 2016

Dos concerts

Presentant "Surant com les pedres" a Bellprat

Fent el nostre estimat "Ran de les coses" a l'Horiginal

Els mestres acostumem a desaparèixer en determinats períodes de la vida social. En el meu cas, des de la tornada de Finlàndia que no he fet més que encadenar feines que m'han tingut ocupat fins a final de curs. Ara, ja molt més relaxat, intentaré recuperar una certa vida a la xarxa, mentre vaig fent pòsit de tot el que he viscut aquest temps i no he pogut compartir amb vosaltres.
D'entrada els meus dos darrers concerts. Un, l'estrena mundial del meu espectacle sobre la poesia de Jaume Subirana, Surant com les pedres, a la Fira de Bellprat. L'altre, la represa del nostre estimat Ran de les coses (Philip Larkin) a un lloc tan emblemàtic com l'Horiginal. Com que ja ho he explicat als blogs respectius, us poso l'enllaç per si voleu seguir-ne les pistes.

I bon estiu a tothom!!!

dimarts, 7 de juny de 2016

RAN DE LES PEDRES… O SURANT COM LES COSES?




Se'ns acumula la feina. Si el diumenge presentàvem la poesia de Subirana, demà dimecres reprenem la de Philip Larkin. Canvi de xip. A veure si entre tant poema i tanta cançó se'm colen uns versos de "Surant com les pedres" a "Ran de les coses"… i acabem presentant la poesia de Philip Subirana…
És curiós perquè ara recordo que a Larkin no li agradaven gens aquests recitals poètics, en fugia com un gat escaldat ho fa de l'aigua tèbia:

“Escuchar un poema, a diferencia de leerlo impreso, supone una pérdida enorme —de la forma, la puntuación, las cursivas y hasta de saber cuánto falta para que termine. Leerlo en la página significa que puedes ir a tu propio ritmo, asimilándolo como corresponde; escucharlo implica que eres arrastrado por la velocidad del lector, pasando por alto cosas, no considerándolas, (...) Cuando escribes un poema, pones en él todo lo necesario: el lector debería poder «escucharlo» de un modo tan claro como si estuvieras a su lado recitándoselo. Y, por supuesto, esta moda de las lecturas poéticas ha hecho que nazca esa especie de poesía que puedes entenderla a la primera: ritmos fáciles, emociones fáciles, una sintaxis fácil. No creo que eso se sostenga en el papel.” (1)

 I a Subirana, tot i que hi participa sovint, hi endevino una certa prevenció:

“Enmig de la gent, les ganes irreprimibles d’estar sol. Per a no res: estirar-me al llit a llegir amb calma diaris endarrerits, veure la televisió durant hores canviant i canviant de canal, passejar de nit per voreres desertes mirant aparadors i aparadors barrats i il·luminats, seure a sopar en un bar sense dir res i poder mirar i escoltar, mirar i pensar que ningú no em coneix, i respirar. Prou somriures falsos i vertaders, prou relacions i conversa amb ganes i sense, prou evitar la boja de la reunió, prou opinar en veu alta davant de tothom i just alhora demanar-te per què ho fas, prou dubtar si acabaràs sortint o no a recitar. Prou"  (2)

A veure si acabaré trobant un nexe ocult entre un i altre. Potser recitar Subirana després de Larkin no és tan allunyat com podria semblar a simple vista. I si no digueu-me si aquesta tendència a la misantropia i a "evitar la boja de la reunió" no troba algun ressò en aquests versos de Larkin:

"Sembla mentida que costi tant estar sol.
Em podria passar la meitat dels vespres, si volgués,
amb alguna copa de xerès a la mà, inclinant-me
a escoltar les bestieses de qualsevol mala pècora
que no ha llegit més que revistes del cor;" (3)




                                          


(1) Tret d'una entrevista que Robert Phillips li va fer per a la revista The Paris Review, l'any 1982 que vaig trobar penjada en el blog Transtierros. No en sé l'autor però si puc oferir-vos l'enllaç: http://transtierros.blogspot.com.es/2014/07/philip-larkin-quien-es-jorge-luis-borges.html

(2) Tret del llibre de notes de Jaume Subirana, Suomenlinna, premi Fundació Enciclopèdia Catalana, editat a Proa beta l'any 2000.

(3) Del poema Vers de société, Labreu edicions, 2009. Traducció de Marcel Riera.

dijous, 2 de juny de 2016

Surant com les pedres… a Bellprat

Diumenge busqueu-me a Bellprat. A les 4 de la tarda (canícula migdiadera) estaré al Local Social a punt d'escampar la flaire dels versos de Jaume Subirana en estrena mundial.
Hi sou convidats, no cal dir-ho.
Ara, jo us recomanaria venir abans i voltar per la fira tot el dia (o el dissabte) que hi fan moltes coses.
Com, per exemple, una xerrada sobre "Per què escrivim" a càrrec d'un servidor i amb la inestimable col·laboració de Josep-Francesc Delgado, escriptor de peripècies vitals per les valls dels xerpes.


diumenge, 22 de maig de 2016

I love Suomi



Demà fara un mes de la meva darrera entrada en aquest blog. Entremig tots els preparatius per al viatge a Finlàndia (Suomi, en finès) i, després, una setmana de "ressaca" recollint imatges, recordant moments, assaborint sensacions.
Em sento incapaç d'explicar -encara- el que aquest viatge ha suposat per a mi. Temps hi haurà més endavant per fer-ho. De moment us deixo unes imatges*. Volen ser un tast de l'impacte que Suomi, el seu impressionant paisatge, la seva acollidora gent m'han provocat. De tant en tant veureu alguns nens i nenes, són uns quants dels Llunàtics privilegiats que han pogut gaudir s'aquesta experiència. El meu agraiment més sincer a la Cèlia Raventós, la mestra que ha coordinat aquesta aventura, l'alma mater del projecte "Discovering Europe" a la nostra escola (també la veureu en algunes imatges al meu costat). Sense ella res d'això hagués estat possible. Gràcies, Cèlia!!
O -com diuen en finès-: "Kiitos paljon!"

* I una esplèndida banda sonora: "Mother Nature's Son" de The Beatles, aquí en una versió fantàstica de Sheryl Crow, treta de la pel·li "I am Sam". No us la perdeu si no l'heu vista!

dissabte, 23 d’abril de 2016

Feliç diada de Sant Jordi!



Sant Jordi,
                evocacions


Creu vermella amb blanc de fons
porta Sant Jordi a l'escut,
armes de pau que han retut
en assenyades accions
la maldat de molts dragons.

Avui torna el cavaller
a convidar-nos, valent,
a lluitar per un present
més nostre que foraster,
més lliure que no guerrer.

Celebrem, doncs, la diada
amb roses, llibres i festa.
És aquesta la conquesta
que al nostre poble agrada,
de rauxa i seny ben regada.

I que a tots ens protegeixi
de Sant Jordi gloriós
el seu aire coratjós.
I un any més ens concedeixi
ser enamorats i lectors!


Jordi Trepat Piqué

diumenge, 17 d’abril de 2016

Visito Finlàndia de la mà de Miquel Calçada


Mentre continuo endinsant-me en Finlàndia he topat amb aquest episodi del programa Afers Exteriors. Impagable. Hi retrobo el millor i més irònic Miquel Calçada. No us el perdeu. Visita al Pare Noël, a una mestra que treballa en una presó de seguretat, a una sauna… En fi, està ple de l'humor i els comentaris més divertits, marca de la casa.


diumenge, 10 d’abril de 2016

Pielavesi




Això que veieu aquí dalt és la 'granja' on estaré d'aquí a un mes. Està a Finlàndia, en concret prop d'una ciutat anomenada Pielavesi. Hi seré per una trobada escolar del programa Erasmus+. Com us podeu imaginar em fa molta il·lusió i l'estic preparant amb moltes ganes. Espero que em disculpeu si per això no estic tan actiu a la xarxa durant unes setmanes.






















Aquesta altra foto és d'ahir. Només han passat deu dies però ja ha estat suficient perquè la neu s'hagi fos. El llac que hi ha just al costat -el Kohonselkä- encara sembla tenir una capa de glaç…









Aquests dies m'estic amarant de tot allò que parla de Finlàndia ('Suomi' en finès): història, geografia, literatura, llengua…

                    

I, en comptes d'anotar-ho en un blog, he decidit comencar-ne un dels d'abans…



O sigui que, entre les notes que prenc ara i les que prengui durant l'estada crec que tindré moltes coses a compartir amb vosaltres. Quan torni. Mentrestant potser trec el cap per aquí i us explico alguna coseta.

hei hei (adéu en finès)


diumenge, 27 de març de 2016

La situació del llibre català a debat















El proper diumenge 3 d'abril, té lloc a Vilafranca una jornada de reflexió i debat sobre la situació del món editorial català que crec que pot ser molt interessant. Les principals editorials independents del país analitzaran conjuntament amb diverses personalitats vinculades al món del llibre quina és la situació actual i els reptes de futur d'aquest sector. Un sector que inclou també llibreries, biblioteques, escoles i mitjans de comunicació. Hi seran presents també responsables de l'administració. La jornada es clourà, a més, amb l'excel·lent documental "Els llibres i els dies. Les editorials i llibreries independents a Catalunya" del realitzador Pep Puig.
Aquí teniu el programa per si us voleu acabar d'animar.



























Els actes tindran lloc a l'Enològica, a l'antic edifici de l'INCAVI, al Carrer Amàlia Soler, núm 29:


dissabte, 26 de març de 2016

Triduum Pasqual (i III)

"L'Arcàngel Gabriel fora de la tomba de Crist" Fresc del S XIII. Monestir de Mileseva (Sèrbia)
Foto: Ljiljana Milenkovich





























Matinada de diumenge

A l'alba, hem descobert l'impensable.
Al lloc on l'havíem deixat mort, sol,
només hi ha flonjo i buit aquell llençol
del divendres urgent i lamentable.

"Ja no és aquí". La pedra que el tancava
ha rodolat per sempre i ja és lliure
en cada cor creient que vulgui viure
el Missatge Joiós que Ell anunciava.

"No tingueu por". Ell és arreu visible
per trencar jous i fer esclatar la vida
i una esperança plena i compartida
que fa tot gest humà vàlid, plausible.

L'Home Jesús ens fa l'Etern present
i a Pasqua neix un Món ben diferent.

Jordi Trepat

"Mache dich, mein Herze, rein"
(Fes-te net, cor meu, per Ell)

Passió segons Sant Mateu. Johann Sebastian Bach
Baix: Matti Salminen
Dir: Karl Richter.
1980



(sento molt la qualitat de l'enregistrament però no he trobat a la xarxa cap altra versió d'aquesta ària cantada per aquest baix finlandès excepcional)


divendres, 25 de març de 2016

Triduum Pasqual (II)

Jesús mor a la creu. Giotto



























Divendres migdia - tarda


Fosca i mort al punt d'aquest migdia.
Expira l'innocent dalt d'una creu
i l'absència de Déu, amarga, beu,
la solitud per tota companyia.

Diu encara paraules de bonesa
i lliura confiat el darrer alè
a aquelles mans que donen sentit ple
al seu missatge obert a la tendresa.

La tarda cau i hi ha un silenci espès.
Del Mestre els ulls i els llavis ja tancats,
baixem del turó sòrdid, consternats.

"Tot s'ha acomplert". Sembla que no hi ha res.
Tornem a casa amb por, orfes de tu.
Només és Déu que pot parlar, segur.

Jordi Trepat

"Es ist Vollbracht" ("Tot s'ha acomplert")

Passió segons Sant Joan. Johann Sebastian Bach
Kristin Mulders from Ars Nova Copenhagen



dijous, 24 de març de 2016

Triduum Pasqual (I)





Dijous vespre - nit

Només pa i vi. Aires d'intimitat.
El Mestre pensarós i els seus amics
celebren ritualment records antics
d'un Poble, quan va ser alliberat.

El vespre és dens. Abans de seure a taula,
el gest de rentar els peus és magistral
i diu a tots allò que és essencial:
"estimeu-vos" serà la gran paraula.

I ve la nit. És l'hora de pregar
per vèncer traïció i impostures,
acomplint punt per punt les Escriptures.

Fiat de Déu, la Vida guanyarà.
El pas de Pasqua es viu estranyament:
es comença a gestar el Nou Testament.

Jordi Trepat



"Ich will dir mein Herze schenken"


Passió ssegons Sant Mateu. Johann Sebastian Bach
Soprano: Cornelia Samuelis
Director: Ton Koopman

The Amsterdam Baroque Orchestra and Choir


dilluns, 21 de març de 2016

Abellerols i roses per al Dia Mundial de la Poesia

Foto: naturaiterritori.blogspot.com

ABELLEROLS

Abellerols en formació vibrant, blau ventall que es desplega
en ràpides, fugaces, invasions. A migdia desvetllen
letàrgies solars i travessen, aguts,
la densitat metàl·lica del cel per caure sobre el vol
d’abelles gràvides de pol·len, nutrícies, saboroses.

Olga Xirinacs 

Eterna, 2006


Avui, Dia Mundial de la Poesia, la Institució de les Lletres Catalanes ha triat aquest poema d'Olga Xirinacs: Preneu les roses. Podeu llegir-lo aquí, tal com ja us vaig explicar fa uns dies. Per cert, que avui a les 7 de la tarda se'n fa la lectura oficial (i la traducció a molts idiomes) al Centre d'Art Santa Mònica, a Barcelona.

La casualitat ha volgut que hagi passat aquest matí enregistrant poemes per a un programa de divulgació de natura realitzat per la productora EDNatura. El meu amic Xavier Bayer em va convidar a afegir un tast poètic a cada capítol del programa que, possiblement, es dirà "Llargandaix" (així és com en diuen al Penedès). O sigui que els espectadors podran, a més de seguir les explicacions sobre la flora i la fauna del Penedès, escoltar -i llegir en pantalla- poemes que tenen per referents plantes o animals, i saber alguna cosa dels poetes que els han escrit.  Entre els molts poemes triats hi ha aquest dels abellerols, també de l'Olga Xirinacs, amb el qual he encapçalat aquest post.  Xirinacs, doncs, per partida doble.




La llista d'autors de la primera tongada de 13 programes és aquesta: Pere Martí, Miquel Desclot, Pere Quart, Josep Carner, Joana Raspall, Joan Maragall, Antoni Massanell, Nati Soler, David Jou, Teresa Costa-Gramunt, Olga Xirinacs, Núria Albó i Josep Vallverdú. Hem volgut expressament que hi apareguin poetes vius i poetes ja desapareguts, poetes d'àmbit penedessenc i poetes d'altres territoris catalans, poetes clàssics consolidats i d'altres de més joves o no tan coneguts. En fi, una barreja que pretén mostrar la biodiversitat del nostre panorama poètic.



Queden altres autors al calaix que segurament utilitzarem si el projecte té exit i se'n demana una continuació. Les televisions de Vilafranca, el Vendrell i Vilanova ja han mostrat el seu interès. Us informaré quan tot això vegi la llum.

De moment, aquest matí, hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia llegint poemes i parlant dels seus autors entre les parets de l'antic Molí del Foix, a Sta. Margarida i els Monjos.

dissabte, 19 de març de 2016

Mossèn Ballarín

Fumant un "Anticristus", com ell en deia.














Ha mort Mossèn Ballarín. Per a molts és el de Mossèn Tronxo i altres llibres que el van convertir -utilitzant una expressió que va fer furor- en un dels primers escriptors mediàtics. D'aquells que eren famosos a la tele i resulta que escrivien llibres i, com que ja eren famosos, els seus llibres es venien com xurros. En fi, no penso tornar a aixecar aquesta polèmica absurda. Per a mi, en Josep Ballarín era ja un escriptor conegut i admirat des de feia anys. Per a mi, el Ballarín que estimo més és el de Francesco, un llibre publicat al 1967 però que jo no vaig descobrir fins a l'any 80 quan, amb divuit anyets, bullia per dins ple de idees i lectures. I creences. 
A Francesco vaig descobrir algú que em parlava de la fe des d'una senzillesa admirable. Algú que escull St. Francesc com a motiu d'un primer llibre vol dir que fa tota una proclama d'intencions. Que parla de Déu des de la pobresa:

"Aquest llibre no és un estudi sobre el sant. Ja n'hi ha prou. És una contemplació de l'impacte del Pobre en els nostres temps. En sóc testimoni, ho he vist, puc escriure com un cronista. Però tot el que hi hagi d'esperança -humana o teologal- no és meu:  l'he rebuda d'aquells qui, per la gràcia de Déu, són els meus amics."

Tinc un record inesborrable de la lectura d'aquesta novel·la amb moltes espurnes d'una poesia i una mística especials, amarada del gran verb de Ballarín, un mestre del llenguatge, un artista de les metàfores que trasbalsen, que no et deixen indiferent. I per sobre de tot aquella humanitat, aquella tendresa, aquell amor a la condició humana i a l'experiència d'allò inexpressable, d'allò que ens trascendeix. La meva espiritualitat deu molt a Francesco i a Mossèn Ballarín. I encara que la vida m'ha portat per camins potser menys explícitament religiosos, aquella llavor sembrada pel -llavors- capellà de Queralt ha continuat rebrotant constantment sense fer massa soroll.

Per això, avui, m'he emocionat en llegir tantes paraules sentides sobre ell als diaris. I he retrobat aquell jove que vaig ser, mentre llegia i rellegia els seus llibres, com una pregària al vent. Descansi en pau, mossèn, i qui sap si ara des del cel podrà veure com "el Barça li fa un gol al Madrid cada cinc minuts."
Vostè ens en va colar molts de gols. De bella factura. De vegades amb fina ironia, d'altres amb una sorneguera crítica, com la d'aquell senzill capellà de poble. Però sempre amb estima. I agraïts que li estem.

Aquest és el meu Ballarín

dissabte, 12 de març de 2016

Rodolins ben fins

























Títol : Les joguines, Animals salvatges, Els oficis, Nadal
Autor: Pere Martí i Bertran
Il·lustració: Diverses
Editorial:  Barcanova, Col·lecció “Rodolins, rodolins”.
Lloc i any d’edició: Barcelona, 2015 
Nombre pàgs.: 24 (cada quadern)

El nostre company Pere Martí Bertran, escriptor i crític de literatura infantil i juvenil, ens presenta no un llibre sinó una col·lecció sencera: la col·lecció “Rodolins, rodolins”. Una proposta que combina tres elements: text, fotografia i il·lustració, i que aspira a despertar entre els primers lectors (2-5 anys) la descoberta de la lectura global i apropar-los al primer esglaó del llenguatge poètic: el rodolí. I mentrestant permetre que puguin començar a fer una lectura de la imatge, tant la real, expressada aquí per la fotografia, com la de ficció, de la qual s’encarreguen les il·lustracions.
Els llibres d’aquesta col·lecció s’organitzen al voltant de diferents eixos temàtics. Fins ara n’han aparegut quatre: Els oficis, Animals salvatges, Nadal i Les joguines. A cada llibre, editat per Barcanova en format de quadern a tot color, s’aparellen els versos de Martí amb els dibuixos d’una il·lustradora diferent:  Mercè Galí, Núria Feijoó, Cristina Zafra i Roser Matas, de manera que hom pot llegir a doble pàgina el text en lletra de pal i lletra lligada i comparar a la vegada  l’aportació visual de la il·lustració amb la d’una fotografia.


Il·lustració de Mercè Galí

Els rodolins de Pere Martí estan escrits –la majoria- en versos de 7 síl·labes (tot i que n’hi ha de 9, 10 i fins 11), fet que li dóna un aire de cantarella popular, i tenen en general rima consonant. El que sí tenen tots és molt de ritme i, sovint, un to juganer, divertit:  “A la fira de l’avet, / m’hi vaig mig morir de fred”. D’altres hi afegeixen un aire didàctic: “S’amaga el camaleó / tot canviant de color”. En alguns s’hi deixa veure un cert to moral: “La mestra ens ensenya a viure / i també a llegir i escriure” i sobretot molta tendresa: “El meu peluix és tan fi / que m’ajuda a ben dormir”. Martí té sempre cura del llenguatge, bé a partir del joc de paraules: “Tots els estius anar amb bici / es converteix en un vici”, bé aprofitant per a incorporar vocabulari: “Pala, galleda i rampí / serveixen per construir” o capgirant l’ordre habitual de la frase: “Bona punteria fa / totes les bitlles tombar”. Fins i tot hi apareix un petit homenatge a Pere Quart: “La zebra, amb el seu pijama, / pastura per la sabana”. 

Són d’aquests llibres que l’infant llegirà amb la companyia –i l’ajut- de l’adult, sigui pare, avi o educador. Uns llibres que han de permetre que, tot jugant amb el dring de la llengua i l’atracció que sempre exerceix la imatge en els més petits, aquests puguin fer els seus primers passos en el plaer de la lectura.

Ah! i no oblideu que avui els presenten al Casal Popular!!!