dimecres, 18 de juliol de 2018

divendres, 29 de juny de 2018

100 Endevinalles noves per a tothom (Pere Martí i Bertran)


Ressenya apareguda al setmanari El 3 de VUIT (29/6/18)

divendres, 22 de juny de 2018

Més ResSONS DEL CASTELL (Penedès TV i Xarxa de TV locals)

A Penedès TV  (13/06/18):  (des de 21:03 al 23:45)

 




A la XARXA de televisions locals  (18/06/18):  
                   (des de 46:05.   fins a 50:44)

www.alacarta.cat/1moncat/capitol/cap-284-remeiart-de-santa-margarida-i-els-monjos 

dimarts, 12 de juny de 2018

Més ResSONS (ara poètics) DEL CASTELL



















Un bon amic poeta, Jordi Trepat, em fa arribar aquesta

Crònica ingènua i estrafeta
d'una nit de juny 
al Castell de Penyafort. 


En franca convocatòria
al Castell de Penyafort,
s'han casat en el record
passat-present d'una història.


Comtes, nobles, plebeus, senyors, abats,
fronteres, ràtzies, assentaments,
defensa, població, castells, convents :
això és el que s'esmenta en els relats.

I almoràvits i castlans,
cristians i sarraïns,
tots, segons com, pelegrins,
en la gleva, catalans.

I en els detalls
segons lligalls,
Sant Ramon el conseller
del bon rei Jaume primer,
jurisprudent, miracler.
I un poc més lluny,
Joan d'Espuny
i el prior Guasch, fundadors.
I els Puig-Amat, compradors.
I en següents itineraris,
masovers i propietaris.
I un poc més tard,
com en apart,
saqueig, espoli, presó,
i molta, molta buidor,
i força especulació.
Fins que ho agafa per fi
Na Jordina Gallemí,
i comencen les clarors
quan s'arriba al 2002.

Però avui ha estat una festa
de cultura i de conquesta
perquè, misteriosament,
en nit mágica i festiva,
ha ressonat plenament
i se'ns ha fet avinent
que la història hi és ben viva.

Al cansat mur de la torre,
s'hi han pintat v/belles imatges
recurrents testimoniatges
que la memòria no esborra.

El Castell s'ha embaumat
de sons, història i paraules,
mostrant de tants segles baules
que a tots ens han fascinat.


Rapsodes, músics, prosistes,
tècnics de so, cantautors,
informàtics, muntadors,
ha estat un aplec d'artistes.
La idea i el redactor
-amb bon to d'oralitat-
a tots ens han captivat
capturant-nos l'atenció.

I hem anat a dormir
amb molts sons per agrair :
moaxaja, gregorià,
corrandes, tons per ballar,
força goigs tradicionals,
poemes ben personals
intimistes i amorosos,
de protesta i dolorosos.

Al cava final-comiat
de tot i tots hem parlat.
Lloances, agraïments,
somriures, retrobaments,
satisfaccions generals,
felicitacions grupals.

Com ha recordat algú
després d'aquesta ocasió,      
és cert que ho sent cada u: 

els "Sons del Castell", segur,
ens han fet a tots millor. 



                                                                      Scripsit : Jordi Trepat
                                                                      9 de juny del 2018

diumenge, 10 de juny de 2018

ResSONS del Castell



 Segurament de les tres accepcions de la paraula "ressò" aquest escrit és més proper al primer dels significats. Un so que ressona és un so que retorna, que creix, que es repeteix, que és memòria de si mateix. I això pretenc ara aquí: fer memòria del que succeí ahir al Castell de Penyafort, sense descartar que també arribi -amb el temps i el boca-orella- a ser també una cosa granment esmentada (amb "una mica" em sentiré feliç). I qui sap si també hagi servit per a divulgar idees o fets aliens. Comencem.

Castell de Penyafort. 17:00.
Arribo al castell per ajudar a posar cadires i decidir alguns temes tècnics. Són moments tranquils, de preparació, pensant en allò que s'ha d'esdevenir hores més tard. El Joan -el meu soci- ja hi és, i també el Tomàs el tècnic de so. Al cap de poc arriba l'Imma de l'ajuntament, mòbil a l'orella, sempre enfeinada, sempre eficaç. La tarda és calorosa, gairebé xafogosa, i ens fa patir algun moment amb quatre gotes mal comptades.



Castell de Penyafort. 19:00

Poc a poc van arribant els primers músics per a les proves de so. No ens hem vist des de l'assaig general, el 19 de maig, (amb alguns fa menys però tots junts és el primer cop). La rutina és sempre la mateixa: salutació, demanar com ha anat el viatge (n'hi ha que s'han perdut; això del Penedès -i el Castell de Penyafort en concret- sembla difícil de trobar), de seguida l'impacte del lloc, ningú s'espera  un edifici tan gran, un espai que imposa la seva història. Se'ls acompanya a un lloc on poder deixar les coses, canviar-se si cal, un lavabo que segur que cal, en fi... el de sempre. I, tot seguit, cadascú busca el seu espai per esperar les proves de so.





Castell de Penyafort. 20:30

Tots els músics ja han arribat. Bé, tots no. N'hi ha que tenien un bolo a Calaf i han hagut de marxar corrents per ser aquí prop de les 9 del vespre. Coses de músics, no patiu, estem acostumats.
El que si arriba d'hora és el públic:


Ai no! Perdoneu. Són els nervis. Un ramat travessa pel camí del Castell cercant pastures muntanya amunt. El veritable públic no és tan gregari. Arriben amb discreció i van prenent seient mentre es va fent fosc. Jo ja no els veig. Fa massa estona que vaig amunt i avall intentant no deixar cap detall a l'atzar (que l'atzar ja se'n pren pel seu compte sense que li demanis).


Castell de Penyafort. 21:10 h

Decidim engegar un cop sembla que tothom està a lloc. Són els pitjors moments d'un bolo, just abans d'engegar. Voldries ser ja a dintre el concert, quan "alea jacta sunt", o sigui, quan els daus estiguin llançats. Un cop més l'atzar. Darrers recordatoris: que si espera't a que aquell digui això i després us aixequeu i parleu vosaltres, que si... que no us veieu els papers? Espera't que el tècnic de so ha portat uns llumets per si calia. I el Tomàs, que és de bona pasta, ho deixa tot i corre al camió a buscar-ho.
Minuts després, la màquina s'engega. I ara sí que no té aturador.

En Joan Torrents, autor de la idea d'aquest concert, adreçant unes paraules de presentació
El Pep i la Mònica, els nostres rapsodes de capçalera

Els músics (d'esquerra a dreta): Josep Martí, Carles Casanova, Ramon Casanova, Guillem Ballaz, August Garcia, Moulay Sherif i Victor Solana.

L'Schola Gregoriana de Catalunya, dirigits pel Ramon Vilar Herms
Un duet de luxe cantant el "Si em lleví de bon matí" a la manera de Guillermina Motta: Marta Masachs i Mònica Gispert
Trobadors: "A l'entrada del temps clar", o sigui, la primavera. El Guillem va fascinar a molts amb la viola de roda.

Una visió de conjunt: rapsodes, Cor i músics. A la paret les projeccions de Narcís Cabré.


Castell de Penyafort. ??:?? (ja no sé quina hora és)
Estic immers en el concert i passen tantes coses dins l'escenari i tantes més dins del meu cap que intenta controlar-ho tot -gesta impossible. Sigui com sigui m'he proposat gaudir de l'espectacle. Ja fa anys que he descobert que és l'única manera de transmetre-ho al públic. I si hi ha cosetes que no van del tot... no passa res. No hi ha res a fer, és una màquina que s'engega i ja no la controles. Bé, alguna coseta pots fer. Com aquella peça que s'ha cantat sense esperar als rapsodes. Gest als rapsodes que se saltin el text i passin al següent. Sort que estic envoltat de gent molt positiva i  amb moltes taules. I això em dóna la confiança que, passi el que passi, el que quedarà serà bo. I saps, a més, que tot aquest entramat de decisions, correccions i canvis el públic no ho nota. Perquè està entregat a l'espectacle, i perquè no en coneix els dintres -per sort!


Cantant "El carril"
Sant Raimon de Penyafort ha tornat avui a la que va ser casa seva. I ha tornat a fer miracles.
Un record per als exilats de la guerra civil de la mà d'un poema tristíssim de Miquel Forteza
Cantant "Castell de Penyafort", a partir del poema de la Roser Cabré.

Castell de Penyafort. Prop de les 00:00

I acaba el concert i comença una altra pluja d'emocions. Les que et transmet el públic, ple encara de les sensacions viscudes. És un primer moment per deixar-se estimar: ¿a qui no li agrada que li diguin coses boniques? I escoltar, i preguntar i compartir i deixar-se anar, ara sí, ara que tot està fet. I tot serà possible, un altre dia potser, però ara és ara i cal gaudir-lo sense manies.
No reproduiré aquí tot el que em van arribar a dir (tampoc podria). Només deixo constància que va agradar -molt- i que -tot i els petits errors tècnics que esmentava abans- l'espectacle ha reeixit. 
Ara caldrà reposar, recollir tots els testimonis -i el material gràfic i de so que puguem, i preparar el camí que pugui tenir aquest "Sons del Castell".
Però això són ressons per a un altre dia. (que miraré de penjar aquí)

GRÀCIES. MOLTES GRÀCIES!!

I el darrer record per a tu Santi, que em vas descobrir aquest lloc tan especial i que has fet que dos amics teus (el Joan Torrents i jo) ens haguem unit per a muntar aquest espectacle. Ahir, com va dir el Joan, vam sentir el teu somriure planant per sobre de tots els sons, de totes les paraules.


dilluns, 28 de maig de 2018

SONS DEL CASTELL: un viatge en el temps a través de la música i la paraula




Ja ho veieu, aviat estrenaré el meu darrer projecte. Bé, per a ser justos, el NOSTRE darrer projecte, ja que en sóc co-autor juntament amb el meu amic Joan Torrents Sivill.

La idea inicial va ser seva: fer un viatge en el temps pels darrers mil anys del Castell de Penyafort. Em va demanar si volia afegir-m'hi i posar-hi cullerada en la part musical i poètica. O sigui que es tracta d'això: un espectacle poètico-musical per la història d'aquest edifici emblemàtic del Penedès.

Diu el Joan:

"Volem que a través de la recreació de sons propis de cada època sentiu el batec de les seves pedres, testimonis silents de les persones que han trepitjat la pols del seu terra."

Aquest viatge el farem en companyia de set músics i dos rapsodes. Ells ens explicaran els diferents moments pels que han passat aquestes pedres:

  • Primer com a castell medieval.
  • Després convent dominic.
  • Més tard casa senyorial rural.
  • I, finalment, la casa del poble!


Com que aquests mil anys tenen molt a veure amb el que passà en d'altres llocs, l'espectacle aspira a ser també un reflex de la història del nostre país. I, en certa manera, és també un viatge per la història de les nostres músiques: des de les cançons medievals (àrabs o dels trobadors), fins les orquestrines que, entrat el segle XX, van animar els balls dels nostres avis.
Un viatge on la paraula i la música caminen l'una al costat de l'altra vestint-se amb mil i una disfresses: cançó tradicional, text històric, cant gregorià, poema eròtic, cançó de pandero, havanera, cançó de revolta, poema líric o ball popular...

La primera parada d'aquest viatge serà al Castell de Penyafort, casa on diu la tradició que va néixer Sant Ramon. Però ens encantaria que aquest vaixell carregat d'històries i melodies pugués recalar en d'altres llocs, d'altres castells, d'altres convents, d'altres pedres. Hi sentiríem llavors, segur, alguna altra vella tonada explicant les mateixes coses.

De moment, però, guardeu-vos aquesta data:
  • 9 de juny, a les 10 de la nit, al Castell de Penyafort (Sta. Margarida i Els Monjos).
Dins dels actes del Remei Art 2018

Us hi esperem, amb una copeta de cava.
Sereu molt ben benvinguts.

Com sempre, per a tu Santi, des del record del "teu" castell


Aviat, més informació aquí


dijous, 12 d’abril de 2018

Tres llibres nous de Pere Martí i una taula rodona

Taula rodona: “Del text a la il·lustració”

La Secció literària de l’Agrícol ha organitzat una taula rodona per parlar sobre il·lustració de textos literaris, el divendres, 13 d’abril, a les 19h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge Alcover, 2 de Vilafranca).

L’acte comptarà amb la participació dels il·lustradors Ignasi Blanc, Lluís Masachs i Núria Feijoó, l’escriptor Pere Martí Bertran i el periodista Josep M. Soler, com a moderador.

La taula rodona obrirà un debat literari i artístic arran de la publicació de tres llibres de l’escriptor Pere Martí i Bertran, il·lustrats per tres artistes ben diferents: Ignasi Blanc amb L’última cuca de llum (Editorial Andorra), Lluís Masachs amb El cavaller Sant Jordi (Editorial Barcanova) i Núria Feijoó amb 100 endevinalles noves per a tothom (Editorial Baula). 


Més informació:

Il·lustradors:
Ignasi Blanc: 
Núria Feijoó: 

Autor:
Pere Martí i Bertran: 






dissabte, 24 de febrer de 2018

Els Seegers a Reus.


                   
El passat cap de setmana a Reus vam poder gaudir d'un veritable festival Seegerià. Des de l'exposició que Ramon Nadal ha fet per a glosar la figura d'aquest activista i cantant folk (titulada "Pete Seeger. El poder transformador de la cançó"), fins als diversos tallers folk a càrrec d'entusiastes de la seva música i el seu llegat, passant pel concert que els Tren Seeger van fer al Teatre Bravium.
Tot va començar amb la inauguració de l'exposició on vaig poder coincidir amb en Raimon, el responsable de portar el cantant americà a España amb el dictador encara viu l'any 1971. 

Davant del plafó "Pete Seeger a Catalunya". Si us fixeu en la foto descobrireu -el segon per l'esquerra- un August Garcia força més jovenet juntament amb els altres Seegers (Pep Gasol i Rah-mon Roma) abans de ser Els Seegers  (23/4/93)
Si cliqueu en aquest enllaç podreu veure l'exposició completa:

Exposició "Pete Seeger. El poder transformador de la cançó" (Ramon Nadal)


El dissabte 17 de febrer vam poder assistir al concert que els "Tren Seeger" van oferir al Teatre Bravium.


D'esquerra a dreta: Cati Plana, Sergi Trenzano, Arturo Gaya i Kike Pellicer


I, finalment, el diumenge 18 de febrer Els Seegers (Rah-mon Roma i August Garcia -el tercer Seeger, Pep Gasol, era a les antípodes) vam fer el nostre taller "Les cançons de Pete Seeger en la Catalunya del segle XXI). Va ser un matí molt agradable on vam poder compartir amb el públic assistent el nostre repertori seegerià, a més d'unes quantes històries sobre Seeger i la seva obra. Tot sense cap to nostàlgic sinó més aviat com una manera de recuperar aquell esperit de lluita en els temps que vivim.




Resum dels Tallers Folk sobre Pete Seeger fet per en Miquel Alentorn, Mike
Al minut 18:23 trobareu el resum d' Els Seegers.

dilluns, 22 de gener de 2018

Pete Seeger a... Reus!

Aquí teniu el cartell dels actes de l'Homenatge a Pete Seeger que es faran a Reus el mes de febrer.
Com que es veu petitó us destaco el nostre Taller sobre les cançons de Pete Seeger que farem la versió reduïda dels Seegers (Rah-mon Roma i August Garcia). Cantarem cançons del Pete, veurem alguns vídeos seus i comentarem moltes coses d'aquest meravellós personatge. Si us animeu, el taller és gratuït!!


Els Seegers: August Garcia, Rah-mon Roma i Pep Gasol

dimarts, 16 de gener de 2018

Pete Seeger, sempre Pete Seeger!

Després d'uns quants mesos de no aparèixer pel blog m'agradaria compartir amb vosaltres un dels meus propers projectes. Aquest post no s'hagués publicat segurament sense la insistència de Carme Rosanas, coordinadora del blog "Roda el món i torna al blog". La Carme ha organitzat una trobada virtual de bloguers per a aquest gener (ja en va muntar una fa tres anys!) i m'ha animat a participar-hi.
Si voleu treure el nas per aquesta trobada cliqueu aquí.

El proper 8 de febrer s'inaugurarà a Reus una exposició sobre Pete Seeger (1919-2014), un cantant folk i activista en molts terrenys del qual he parlat molts cops a Rapsòdia.
Però aquest no és més que el primer acte de tota una pila de propostes que tindran Reus ocupat amb Seeger fins el dia 18. Resulta que, ara fa uns mesos, l'Artur Gaya (també conegut com a  Quico el Cèlio) va muntar un grup que anomena Tren Seeger amb la intenció de reivindicar les cançons d'aquest veritable pare del folk, de la cançó protesta en defensa dels drets civils, el medi ambient, el pacifisme... El grup es va estrenar el febrer passat al Tradicionàrius amb l'espectacle Tren Seeger. Les cançons de Pete Seeger en un món sense Pete Seeger?



I què hi pinto jo en tot això? Doncs en Ramon Nadal, un gran estudiós de Seeger es va posar en contacte amb l'Artur -o a l'inrevés, això no sé com va anar- per a encarregar-li l'elaboració d'una exposició que recorregués la vida i l'obra de Seeger i també la seva influència a Catalunya (Raimon, Xesco Boix...). I com que en Ramon Nadal sabia que jo estava en un grup anomenat Els Seegers que des del 2002 -amb molts parèntesis entremig- hem anat fent concerts en la mateixa línia, va contactar amb mi i ja ens teniu preparant un taller-folk que es farà el diumenge 18 de febrer de 10 a 13h al Teatre Bravium de Reus.

Els Seegers: August Garcia, Rah-mon Roma i Pep Gasol,
cantant 'a cappella' una adaptació de "To my old brown earth"

D'entre tots els actes que aviat estaran penjats a la cartellera del Teatre Bravium el plat fort serà el concert que Tren Seeger farà el dissabte 17 de febrer al mateix teatre. També està previst fer un passi de la pel·lícula documental "PETE SEEGER. The power of song" que ressegueix la vida i l'obra de Seeger. Esperem que sigui tot un èxit i l'inici de molts més concerts i homenatges a Pete Seeger que han de culminar l'any vinent, el 2019, que celebrarem el centenari del naixement d'aquest personatge tan singular i interessant.
Us deixo amb un tast de l'homenatge que vam fer Els Seegers (acompanyats de Santi Arisa, Amadeu Rosell i Lluís Atcher) al Sielu de Manresa el març de 2014.



I aquí la versió original del Pete de la mateixa peça (només àudio, no he trobat una versió en vídeo prou adient).



Ens veurem a Reus, potser?

Una abraçada a tothom!

diumenge, 29 d’octubre de 2017

Surant cap a la Llibertat


Fa dies que no piulo gaire, almenys per aquest raconet. No us he d'explicar com n'estem tots d'enfeinats, darrerament. Tanmateix segueixo actiu en alguns fronts, com al blog "Surant com les pedres" al qual us adreço. Salut i República!

diumenge, 16 de juliol de 2017

Com el Penedès no hi ha res (amb el permís de Joan Oliver)




Aquests darrers mesos hem estat treballant en un web sobre el Penedès que esperem poder presentar el proper setembre. De moment una petita perla: aquest poema de l'escriptor i historiador penedesenc Antoni Massanell recitat per un servidor i amb el muntatge de vídeo de Pep Puig (de Pep Puig Films).

Bon estiu a tothom!!





dissabte, 24 de juny de 2017

Reflexions íntimes de l'homenatge al Santi Casañas

Els Ran de les Coses al complet (d'esquerra a dreta): Pep Puig, Mónica Gispert, August Garcia, Josep Martí, Sito Gómez i Víctor Solana.














Demà ja farà tres setmanes. Tres. Uf!!! Em sap greu no haver pogut explicar-vos abans com va anar. Tot l'estrés acumulat per a tenir a punt el concert va ser substituït per les mil i una feines del final de curs… En fi, posem-hi remei.

Alleujament, satisfacció, agraïment i una íntima alegria, aquest és un bon resum de les meves sensacions un cop acabat l'homenatge al Santi.

Alleujament perquè era un repte -ja us ho vaig dir- molt important per a mi. Sabia que els que m'ho encarregaren m'havien fet la confiança de dipositar a les meves mans el nucli de l'acte i això, no puc negar-ho, em mantenia tens, ocupat, concentrat en tots els detalls perquè tot anés bé, el millor possible.


Satisfacció del deure acomplert, un cop vaig sentir els aplaudiments i, sobretot, quan m'arribaren les primeres felicitacions. Especialment de l'Eugènia, la dona del Santi. Per a mi era molt important que li agradés el que havíem preparat per recordar el seu company, el pare dels seus fills. Sabia de l'extrema delicadesa en què ha viscut el dol, i no volia afegir més dolor, sinó tot al contrari, un bàlsam que ajudi a tancar una mica les ferides. Per això la seva abraçada va ser la més sentida, la que va significar més per a mi aquell vespre de primers de juny. Gràcies, Eugènia, per haver confiat també en mi durant tot aquest temps.

La segona satisfacció va venir del grup del G.E.R. (Grup d'Estudis Rapitencs) que eren els que m'ho havien encomanat i vaig veure als seus ulls que els havia agradat la meva proposta. La seva generositat a l'hora de defugir qualsevol protagonisme i cedir-me el disseny de l'homenatge és tot un senyal de com entenen la feina, sempre al servei dels altres.
I encara hi va haver una felicitació inesperada, la de la Roser Cabré, l'autora del poema Foc dedicat als diables de la Ràpita, i també del poema sobre la llegenda dels gegants Ahmet i Mariona, que em va traslladar també la seva enhorabona per la feina feta.

Agraïment, perquè aquestes coses -com la majoria de les coses importants de la vida- no les pots fer sol, necessites del cop de mà dels que t'envolten. Des dels membres del G.E.R. amb qui he compartit bona part del procés de gestació d'aquest acte, fins als que m'acompanyaven dalt de l'escenari: els Ran de les coses, als quals s'havien afegit dos companys més, la Mònica Gispert a la lectura de textos, i el Víctor Solana a les percussions. Tots ells més el Pep Puig (rapsode), el Josep Martí (saxos i…) i el Sito Gómez (baix) van fer d'aquest homenatge un acte senzill però digne alhora, sobri però amb un toc de qualitat que va entusiasmar el públic assistent, almenys així ho testimonien els molts comentaris que ens van arribar.

La Mònica Gispert fent lectura d'algun dels "testimonis" de l'acte d'homenatge


I una íntima alegria que sents quan notes que has acomplert un deure de manera plaent a tothom. Una alegria que comparteixes amb el teu propi record del Santi, amb el teu homenatge interior I penses que tot allò que has fet / que hem fet ha servit per a que el seu llegat es mantingui més viu que mai, i que encoratgi als que quedem a seguir-lo duent a terme. 

T'adones, company?


Us deixo alguns talls de video de l'acte (cedits per la Montse Mateu)  i algunes de les peces musicals que vam interpretar (enregistrades pel tècnic Tomàs Carrasco). Sé que els amics del G.E.R. tenen previst de recollir-ho tot i buscar la millor manera de difondre-ho.
Pel Santi. I per tots nosaltres.

Gràcies!

PD: Només m'he deixat d'agrair al Narcís Cabré les esplèndides imatges que es van anar projectant al llarg de l'acte i que jo, per raons òbvies, no vaig poder veure bé. Espero poder-les gaudir quan s'editi el vídeo de l'acte.

PD2: Agrair en segon lloc a totes les persones que ens van enviar el seu testimoni a l'adreça de correu que vam crear a tal efecte. Moltes gràcies!!! Vau ajudar-nos a enriquir l'acte i alhora donar-hi un toc molt més personal.

PD3: No voldria tampoc deixar d'agrair al Tomàs Carrasco l'excel·lent feina que va fer amb el so i la il·luminació de l'acte.